Enguany la Plataforma en Defensa de l’Ebre celebrem els 25 anys.
Aquesta setmana reivindiquem un any més el 8 de març i la lluita feminista. Un bon moment per aturar-nos i posar el focus en el paper que hem tingut les dones al llarg d’aquests 25 anys.
Sabem que l’èxit i la importància de la Plataforma en Defensa de l’Ebre respon a la suma de les diferents aportacions de tothom, que ha estat i és una lluita col·lectiva, on cada persona hi hem aportat i aportem el millor que sabem i el millor que podem.
Tanmateix, en un món marcat encara per les desigualtats de gènere i que arrossega per defecte la invisibilització i el menysteniment de les aportacions de les dones, és
del tot necessari posar en valor i reconèixer, de manera explícita, la implicació i la participació de les dones en este moviment de defensa del riu i del territori.
Les dones hi hem sigut sempre, des del minut zero i en tots i cadascun dels diferents àmbits de treball que han configurat l’estructura de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i, molts d’ells, els hem liderat. Hem sigut a l’encadenada, fent domassos, fent pancartes, al mercat —centre neuràlgic de la lluita—, a les assemblees, a les reunions, a les paradetes, a les barres, fent de portaveus, a la gestió econòmica, a la logística de les mobilitzacions, organitzant busos, vaixells, piragües i marxes, a l’estratègia europea, al marxandatge, al dejuni, a la revista, a l’àmbit artístic, al de comunicació, al tècnic, al manteniment del local i del material… i a un llarg etcètera.
Sens dubte, la Plataforma en Defensa de l’Ebre porta nom de dona.
També cal posar en valor i reconèixer que esta implicació i compromís de les dones va suposar en la majoria dels casos, no dobles, sinó triples jornades: el treball assalariat, les responsabilitats domèstiques, en la majoria dels casos no compartides, i l’activisme.
Tot i així, les dones hi vam participar, i hi continuem participant.
Participar i implicar-nos en la Plataforma de l’Ebre va ser tot un revulsiu, també tot un aprenentatge. No totes, però sí moltes de nosaltres, per primera vegada vam sortir de l’àmbit privat per ocupar el públic, ens vam empoderar, vam guanyar seguretat i confiança en nosaltres mateixes i vam constatar que sustentàvem este moviment social de cura i d’estima a la terra.
L’any 2005 es va publicar el llibre Dones en moviment. Una anàlisi de gènere de la lluita en defensa de l’Ebre, un estudi coordinat per Eva Alfama i Neus Miró. Un llibre interessantíssim que en el seu moment no va tindre la repercussió que es mereixia, ves a saber, potser perquè abordava el tema que abordava?
En el marc de la celebració dels 25 anys, en farem una altra presentació i, tenint en compte el recorregut de tots aquests anys, podrem compartir i actualitzar aquesta mirada amb perspectiva de gènere.
Imprescindibles, incansables, visca la Plataforma en Defensa de l’Ebre!
Lo riu és vida!
